Afectació del confinament en usuaris de residència assistida amb malaltia mental

Des de l’any 2018 en què es va posar en marxa el projecte pilot SURYA, consistent en la creació d’unitats de convivència en residències de gent gran amb malaltia mental, model CENTRAT A LA PERSONA, AGaM ha anat pas a pas coordinant les diferents unitats, amb bons resultats que puntualment es comunicaven a les administracions, en el nostre cas Generalitat de Catalunya –Benestar Social.

Aquestes unitats de convivència la formen equips dusuaris que pretenen treballar processos en grup reduït. L’objectiu és arrelar els usuaris de manera especial a la vida conjunta en un centre residencial i facilitar la participació dels seus membres. Així mateix, facilitar l’autonomia dels seus membres dins del centre oferint-los un entorn més proper, còmode, acollidor i segur.

Les persones amb malaltia mental que arriben a la vellesa tenen un perfil de necessitats molt diferent de la resta de persones grans que actualment viuen a les residències. Es tracta de persones que ja arriben a la vellesa amb un cert grau de deteriorament de les capacitats cognitives i emocionals. En molts casos, amb problemes físics i de salut com a conseqüència de l’estil de vida que la malaltia mental els ha fet viure. Factors que ja s’han d’afegir a les particularitats pròpies del fet d’envellir. Aquests fets fan que es tracti d’un pacient “difícil” amb conductes que moltes vegades provoquen problemes de convivència a les residències geriàtriques (llar residència o residència assistida), així com als professionals que moltes vegades no disposen de la formació ni els mitjans adequats per donar resposta a les particularitats d’aquests pacients.

Es tracta de persones que per la malaltia mental acompanyada en molts casos d’altres diagnòstics de cronicitat, viuen amb un cert grau de discapacitat que els impossibilita mantenir una vida amb normalitat i els provoca patiment. La tasca fonamental de la residència i dels professionals que en formen part, és la de substituir o compensar cada discapacitat, amb l’objectiu de mantenir el màxim grau de vinculació amb la realitat, en un treball d’acompanyament, per tal de que puguin mantenir una vida tan integrada i satisfactòria com sigui possible.

Fins aquí, els resultats eren immillorables, la coordinació amb els CESMAS i l’atenció continuada dels professionals: Psiquiatre, Infermeres, etc. facilitaven la nostra labor assistencial i el seguiment mèdic de tots ells.

I va arribar el COVID19, com molts altres centres a tot Espanya vam començar a patir la manca d’EPI’S el nerviosisme dels residents, la por oculta del personal assistencial que des del primer moment van estar al peu del canó i la nostra preocupació com a coordinadors d’aquestes unitats.

Desconeixíem com reaccionarien els nostres residents davant del confinament, sent persones acostumades a sortir cada dia, bé sol, ben acompanyat, prendre’s el cafè a l’entorn de la Residència, petites passejades per la ciutat, etc. Els nostres centres pilots per sort són petits però s’han pogut sectoritzar totalment i amb això, evitar possibles contagis. Així mateix disposen de jardí.

La seva rutina es va trencar d’un dia per l’altre, sense comprendre el perquè se’ls prohibia sortir, que era això del CORONAVIRUS i les imatges a la TV de carrers desèrtics, els causava un temor que alguns no sabien com expressar-ho: amb tristesa , de mal humor, preguntes i més preguntes.

L’equip d’AGAM vam mantenir videoconferències contínues per fer el seguiment dels centres, ja que els professionals dels CESMAS tampoc no podien venir. Tenint en compte que aquestes persones són força individualistes, a poc a poc es van anar adaptant cadascun a les diferents situacions que es plantejaven, conversant com una gran família entre ells, ajudant-se mútuament i creant un ambient de companyerisme, que no deixava de sorprendre’ns.

Han estat tres mesos d’aprenentatges mutus, el projecte Surya ens demostra que els nostres usuaris no han empitjorat, al contrari s’ha reforçat la comunicació entre ells, la confiança total a les persones que dia a dia els assisteix i el personal directiu de centre, que els defensa i els ha cuidat al màxim.

Per descomptat que no tot ha estat un camí de roses en aquest trajecte del COVID19, però la formació de personal ha estat bàsica per mantenir-ne l’estabilitat i la tranquil·litat.

És imprescindible que el sector residencial formi el personal segons els nous perfils d’usuaris, però no una formació teòrica, ja tenim moltes experiències que no compleixen les perspectives del dia a dia als centres, ha de ser una formació pràctica, amb les experiències del tracte directe amb els usuaris, del coneixement de la malaltia, les possibles reaccions, les crisis, com resoldre-les, etc.

Hem de ser prou crítics per acceptar que la majoria del personal assistencial que actualment treballen en residències, no estan prou preparats per a les noves tipologies de pacients que ens arriben als centres i en aquesta nova etapa després del COVID19 les administracions haurien de posar els mitjans necessaris .

Margarita Ibáñez Chércoles, presidenta d’AGaM

BENVINGUTS AL BLOG D’ASSOCIACIÓ AGAM

Mitjançant aquest blog, ens mantindrem en contacte amb tots vosaltres i difondrem notícies d’interés per la gent gran, especialment pels malalts mentals.